No sap ben bé que cony fa aquí,
és massa gran pel que li agrada
per l´altre massa petit.
La sensació de soledat
el condueix a l´endemà
que serà igual.
Encén la radio, però no fan res de bo,
ja no recorda la lletra
d´aquella vella cançó
que ha repetit més de cent cops,
l´ha oblidat a poc a poc
quasi com tot.
Aquest món que arrossega
se li ha fet tant pesat
tot anava tan bé
però ara s´ha fet gran.
Ja no recorda el seu últim somrís
tot era abans en blanc o negre
i ara es va fonent en gris.
Camina però ha de recular
s´aixeca i torna a ensopegar
no sap on va.
Aquest món que arrossega
se li ha fet tan pesat
tot anava tan bé
però ara s´ha fet gran.
[ Una d’aquelles cançons que crec que sonen bé, tot i que l’hagi cantat mil cops sent un marrec i sense fixar-me massa en quin tema tocava… Lletra extreta de Kumbaworld ]
1 comment