Disseny i programació web «professional»

Avui he tingut una alegria: he llegit en dos blocs el què feia temps que no sentia -i no pas perquè no hi hagi professionals que ho pensem. Es tracta d’un parell d’articles sobre aquesta gent que ofereix pàgines web a 100, 300 o 600 euros, “complets”. I de l’equívoc dels “informàtics”, que la gent engloba en un mateix paquet i que, tot i que es pot ser multidisciplinar, sempre s’han especialitzat. M’explicaré amb el meu propi exemple. Malgrat que jo vaig iniciar la meva carrera professional en l’informàtica “arreglant ordinadors” (com la gran majoria d’informàtics), de sempre he tingut una “passió”: la programació. GWBasic, QBasic o VisualBasic, Cobol, Pascal, C, C++, Perl, ASP, PHP…  he anat treballant en diversos llenguatges de programació diferents, comprant llibres, assistint a cursos o xerrades i llegint molt.

És per això que quan ara em demanen si puc muntar una xarxa d’ordinadors d’una empresa envio a qui m’ho demana a una botiga de confiança. Per la meva feina és lògic que conegui qui treballa bé en aquest món. I tècnicament em veuria capaç de fer-ho jo, però no tinc ni la infrastructura adequada, ni estic a la última, ni podria permetre’m deixar-ho tot per oferir-los suport tècnic. Per això, tot i que soc informàtic (i amplio memòria d’ordinadors d’amics, i acompanyo a col·legues a comprar PCs nous, i instal·lo Linux i Windows recent comprats), només cobro per aquella feina que exerceixo com a professional: fer pàgines web [tot i que a l’empresa, Sobrevia.net, també organitzem jornades tecnològiques i cursos de formació sobre els temes en què treballem, en col·laboració amb altres empreses del sector].

Ara bé, quan fem una pàgina web, hem de tenir en compte que:

– A més de la feina de fer-la, cal tenir un disseny [a vegades servit per un publicista, altres vegades de collita pròpia…] que ha d’agradar finalment al client.

– També s’ha de tenir en compte que, com a empresa, tenim la infrastructura adequada [i els contractes adequats] per prestar un servei segur i de qualitat, i amb els “papers en regla” [fent les factures que pertoqui, gestionant subvencions si cal…], i això suposa despeses.

– Signem contractes amb cadascun dels nostres clients, definint quines responsabilitats tenim, actualitzant el programari del servidor o fent canvis al web si en algun cas la seguretat del mateix pot perillar, etc…

– Passem hores i hores llegint i buscant informació, hem estudiat molt, hem treballat moltes nits, i continuem assistint a jornades [pròpies o alienes] sobre temàtiques que poden resultar del nostre interès professional.

– Establim contactes amb empreses del sector per poder conèixer millor l’infrastructura dels que són la “competència” [tot i que en la major part dels casos, podríem dir que no és res “ferotge”, exceptuant aquests “col·legues” que fan pàgines per quatre duros], així podem comparar els serveis, comentar-los i millorar entre tots.

Si bé és cert que el nostre “caché” va augmentar al principi, també és cert que una cosa és cercar els primers clients (quan no tens referències de feines fetes la cosa es complica, i cal convèncer-los que és una proposta seria) i  una molt diferent fer la feina mal feta i mal pagada.

En tot cas, després d’aquesta llarga reflexió, concluiré dient que una cosa és programar una pàgina web coneixent i seguint les novetats i canvis, errors, i temes de seguretat, i una altra és agafar algun programa per “fer pàgines web” i maquetar una mica la portada. Si bé no tinc res en contra de la gent que treballa en Dreamweaver, moltes de les vegades que em fan consultes relacionades amb el programa els recordo que perden molt més temps intentant fer coses que no es poden fer, no són viables, o que simplement són bajanades, només pel fet que un programa que han baixat a l’eMule té una opció que sembla que hauria de funcionar.

I des d’aqui, a més d’animar-me a mi mateix i als meus companys de feina, també vull animar a tots aquells que, com nosaltres, treballen cada dia per oferir un servei de qualitat, i que es trenquen les banyes perquè els clients no tinguin queixa. Perquè generalment, no és cert que “Internet” no valgui la pena, o que “els webs molt complexos estiguin passats de moda i valgui més una targeta de visita”. El què passa és que hi ha molt pirata.

He dit. Que ningú s’ofengui perquè no tinc cap nom al cap, ara mateix… només cartells penjats al carrer, com els que veureu als articles que citava inicialment:

aurea blog: el coste de un web profesional

tecnotertulia: ¿cuanto vale una web profesional?