Com passa el temps!

Sembla que era ahir, o abans d’ahir, que venia a viure a Girona. És més: juraria que encara em sento conductor novell. Set anys després de treure’m el carnet. I, tot i que solc sentir-me “el jove”, sobretot a nivell professional, cada cop tinc més la concepció que els “joves” de veritat són “babys”.

I sé que és normal. I que no soc tant gran, on vas a parar! Però m’he trobat als 25, des de… no recordo ni quina edat, que pràcticament no me n’he adonat. I ara que els he fet, veig que, malgrat que un sempre pensa el contrari, quan els altres et diuen que els anys aquests et passen volant… tenen raó!

En tot cas, gràcies a Déu, tinc referents de “vint-i-tants” cap als trenta als que no veig ni molt menys “grans”. És per això que no em veig ja a a tercera edat. L’únic sobre el que hauria de reflexionar és sobre fins on volia arribar, i fins on he arribat. I, malgrat tot, als 25 mai havia pensat ni tant sols que tindria constància per fer un bloc. Ni que les meves “sobiranes bajanades” interessarien com a mínim a un lector.

Mentrestant, dos dels partit menys votats del consistori gironí volen més poder (per això em queixava, jo: amb tots els respectes per ERC i ICV, que, per ser minoritaris, em cauen simpàtics, no deixen de ser minoritaris). Em resulta sorprenent que, en una democràcia que de petits ens ensenyen que es basa en les decisions de la majoria, al final “la clau” resulti que la tenen els grups minoritaris, que es passen la campanya parlant d’esquerres, dretes i centres, i després s’ho passen pel “forro”. Reitero que per mi, aquest és el motiu de l’abstenció: la falta de respecte dels partits polítics vers els seus votants. I, ara que ja m’he mullat en política, no em queda gaire res més a dir. Tot i això, que mani qui vulgui, que si és possible i legal, diré la meva opinió però deixaré que es faci tranquilament i ho respectaré. El meu punt de vista és més de lògica que no pas de legalitat política. I, a l’hora de la veritat, m’és igual si tenim alcaldessa o alcalde. Perquè el què caldrà és valorar la feina que faci, a qui li toqui, per la ciutat. En tot cas, informeu-vos amb dades serioses: DdG [PSC, ERC, ICV], DdG [CiU, ERC, ICV]

I tot i que em preocupi o no qui manarà a Girona (que, com ja he dit abans, tampoc veig com m’ha d’afectar directament, ja que tothom coincideix en que “s’ha de fer molta feina a dins”, com si els de fora no tinguéssim pes, paper o importància), em preocupa més el dia a dia: Demà tallaran el Carrer del Carme per enderrocar tres blocs… [creia que seria al final del carrer, però no: serà on hi havia abans Viernes, que està tirant més cap a la plaça del Mercat].

Res més. Bé, espereu! Si: que tot i el què deia de les minories i el seu poder de decisió, admeto que no deixo de ser representant d’una minoria encara més minoritària, així que les respecto totes, faltaria més. Però em sembla que correm el perill de dependre tots de les minories. I les minories, tot i que són la riquesa de la diversitat, haurien de tenir el poder de decisió proporcional que els toca, ni més ni menys. Això m’agradaria defensar, ja que ho faig quan crec que en tenen menys dels que els pertoca, i, per tant, he de fer el mateix quan crec que passa el contrari.

Bé, gràcies per la paciència de llegir-me. I a les 11:45, l’Èric Bertran m’entrevistarà a Ràdio Arenys per parlar del Grup Nació Digital! Ha escollit un bon dia! 😀