Seguint la sàvia afirmació d’en Miquel Duran (que ha reafirmat el valor del temps en els blocs), i aprofitant la meva poca afició a prendre cafè després de sopar (encara aguantaré algun paràgraf abans d’adormir-me al teclat!), em permetré, amb el risc que a partir d’ara m’anomenin “Miquel el precoç” (tot i que espero que algun altre blocaire faci un apunt nocturn i noctàmbul com el meu), de fer un breu resum del sopar Girosfèric d’avui.
El debat eminentment girosfèric ha començat amb la pregunta del milió: “Què ha de ser la girosfera?”. Debat clau, i pràcticament l’únic definit perquè encara l’hem de païr: la Girosfera trencarà el motlle blocaire, i serà una “comunitat d’internautes de les comarques gironines”, on hi ha de tenir cabuda qui tingui un bloc, qui només “tuitegi”, o qui, per plaer, vulgui formar-ne part.
M’ha agradat la definició de Carles Puigdemont, que ha dit que ha de ser com una “plaça”. Organitzar tallers, vertebrar una comunitat… i més endavant ja parlarem, si cal, de la creació d’associacions. Ara per ara, el què cal fer és crear una comunitat, de les que parlava jo fa uns dies.
A títol personal, m’ha agradat poder conversar amb en Miquel Duran, Jesus Badenes, Toni Sellas, parlar i provar l’iPhone de l’Albert Simó, veure cara a cara en Ricard Vaqué (ocasió llargament esperada, val a dir-ho), i intercanviar opinions i aspectes tècnics amb Carles Puigdemont, Eduard Díaz, Camil Ros, Eduard Batlle (la cosa anava d’Eduards, també), i, com no, Jose Antonio Donaire, qui va escollir el terme “Girosfera” i va promoure tota aquesta brega. Com no, la [curta] conversa amb Marc Vidal ha estat engrescadora: creu en la catosfera, creu en la girosfera, i creu en els usuaris, que som els que dia a dia construïm la xarxa. També han vingut Trina Milan, Marta Puig, Francesc Lamora, Narcís Sastre i algú més, que recordaré, segur, quan miri demà al matí les fotos.
Un sopar agradable, amb intercanvis d’opinions i un objectiu clar: trobar-nos i parlar, un fet que, en gran mesura, enriqueix blocs com aquest, mancats, mentre no tornin les obres, de temes més “suculents” dels que parlar.
Demà, amb menys son, fotos i algun video.
