El motiu pel que no vull parlar de política en aquest bloc

Hores i hores pensant títols curts. Total, per res!

Bé, vull fer una reflexió, el més breu possible, sobre el motiu pel qual intento evitar fer crònica o debat polític al meu bloc. De fet, és molt senzill: la política no és ni la meva feina ni el meu passatemps. Desconec profundament la gran majoria de la legislació i, en gran mesura, el rerefons dels pactes polítics. En soc completament inexpert, i, en resum, no em veig amb arguments per a poder-ne parlar de forma seriosa. Per tant, ho evito.

Ara que ja m’he deixat per terra, i no tinc cap tipus de credibilitat, faré la meva reflexió: com ja ha quedat palès, per a escriure sobre alguna cosa crec que se n’han de tenir uns coneixements bàsics i, per anar bé, com més complets millor. Però, per altra banda, cada dia hi ha més blocs d’opinió política. Blocs que a vegades comprenc, perquè generen un debat interessant. Però, altres vegades, em trobo amb blocs que transcriuen discursos polítics i notes d’un partit en concret. En aquest cas, com a altaveu, considero que els falta el component de bloc.

Però això que he dit era evident. Volia arribar una mica més al fons: amb la gent que conec tinc dos tipus de conversa política. Per una banda, els que hi entenen, i amb qui solc deixar anar afirmacions dubtoses perquè m’argumentin a favor o en contra. M’agrada escoltar perquè s’aprèn una mica cada cop. I, per altra banda, hi ha aquells que em deixen anar tots els tòpics que surten al Polònia. I jo, escoltant, m’adono que potser el fet que tothom pugui votar fa que sigui necessària una certa “banalització” en positiu de la política. Un acostament a la gent. Però per altra banda, això és impossible: la política és, en el fons, un cúmul de lleis i pactes que, com molt bé va assenyalar Jordi Pujol, “es tanca en un despatx”. Fet que comprenc des de fa temps; jo també havia cregut en allò que en dèien “democràcia electrònica” fins que vaig deixar les utopies de banda i vaig tocar de peus a terra [i em sorprèn que gent amb més edat i experiència que jo encara hi cregui; serà que tinc pocs ideals, però les coses són com són!].

En fi, unes reflexions que em porten al de sempre. No m’agrada parlar de política al bloc perquè desconec profundament la gran majoria de la legislació i, en gran mesura, el rerefons dels pactes polítics. En soc completament inexpert, i, en resum, no em veig amb arguments per a poder-ne parlar de forma seriosa. Per tant, ho evito.

6 comments

  1. Respecto la teva opció de no parlar de política, però no la comparteixo perquè política, de fet, ho és tot. Quan parles de l’escola pública, o de la situació del català, o de la manca d’ample de banda… parles de política. Entenc que no en vulguis parlar com a part activa o com a militant d’una determinada causa, però ja deia en Fuster que la política o la fas o te la fan. No cal ser expert per parlar-ne, i jo diria que una democràcia no és completa fins que tothom parla de política de la mateixa manera que parla de literatura, cinema o cuina: la majoria de la gent no som experts en literatura, en cinema o en cuina però sí que tenim una opinió formada sobre què ens agrada, per què i què no ens agrada. Si la política només l’hem de fer els que ens hi dediquem activament perquè som càrrecs electes o membres d’un partit, malament. Perd la seva dimensió democràtica.

  2. Bé… malgrat que comparteixo bona part del què dius, el problema és que el nivell de debat polític que hi ha, globalment, en blocs, és més elevat del que jo em podria permetre. I, en general, quan he donat opinions sobre política sempre se m’han rebatut amb arguments que dóna l’experiència, més que el coneixement, fet pel qual de moment em continuaré asbtenint d’escriure explícitament sobre política.

    Una altra cosa és que, realment, si que és cert que qualsevol opinió que publico forma part, en certa manera, de la meva visió del món, fet que no deixa de tenir relació amb l’entorn polític. Però no puc recomanar una opció de vot, o criticar una força política per un debat que generi, si en desconec el rerefons.

    I una bona mostra d’això fou precisament la resposta de Jordi Pujol a la meva pregunta sobre si el vot electrònic podria fer baixar l’abstenció. Jo sempre he cregut que si, que en part la faria baixar. Però ara també m’ho qüestiono. I, com això, tants altres temes sobre els quals sé que podria parlar-ne però que em deixaria massa coses “al tinter”, i que no arribaria a l'”excel·lència” que crec que requereix el fet de publicar afirmacions al públic.

    Són maneres de veure-ho, suposo. Crec que des d’un bloc d’un polític és més còmode, a més, fer valoracions, ja que hi ha un partit al darrere. Qualsevol afirmació que jo pugui fer podria ser entesa com a acte de simpatitia o militància (de fet, algun cop m’hi he trobat) quan no era la meva intenció; i això és, precisament, perquè en el moment d’escriure’l desconeixia certes argumentacions que després he secundat com el primer.

    Entre el post i el comentari aquest, acabo de fulminar l’afirmació que feia al principi de l’apunt (“Bé, vull fer una reflexió, el més breu possible”). Brevíssim. Si 😀

  3. Miquel,

    tots parlem de política sempre, el que entenc que vols dir és que no vols escriure en el teu bloc opinions polítiques estrictes..i t’entenc, però a aquells que som malalts de política no podem evitar-ho…per això al final t’allargues i t’allargues perquè en realitat vols parlar-ne..:-)))
    salut

  4. Bé, hi ha una diferència: vosaltres viviu la política, jo la veig. (viure/veure). O sigui: jo prefereixo, ara mateix, observar i parlar amb gent que sap de política, perquè m’il·lumini, i per donar-los a conèixer fets que visc i veig. Potser algun dia em sentiré capacitat per o bé fer vida política (que, de fet, és una cosa que mai m’he proposat perquè no estic capacitat) o, si més no, fer públiques les meves opinions polítiques. Però per ambdues coses fa falta un criteri definit, opinions clares i justificades… i per això considero que encara estic verd.

    I no per l’edat, suposo que per les experiències. Sempre he admirat a aquells més joves que jo que ja militen partits o tenen claríssima la seva opinió: tant de bo ho veiés tant fàcil; voldria dir que, segurament, tinc una posició molt més definida sobre molts temes. Però no és així, i no crec que el més adequat sigui parlar explícitament de fets polítics quan soc plenament conscient de les meves limitacions.

    A vegades en parlaria, si. Però a les dues línies d’esborrany em queda clar que jo mateix em rebato arguments i que per escriure sobre certes coses, fa falta més maduresa d’idees.

    Per sort tinc bon mestre (a qui he demanat la seva opinió i encara no me l’ha dit; a veure si té temps de llegir tot això) per anar aprenent.

    De totes maneres, aquesta reflexió tant i tant i tant i tant i tant llarga em reafirma en el fet que la política és complicada. És, per una banda, el dia a dia. Però, per l’altra, per la banda de la negociació, la claredat d’idees, l’argumentació de les posicions… és molt complicat. I això, aplicat a la vida diària de la gent com jo, pot fer que hi hagi cert desencís: no pas tant amb els polítics, que és la crítica fàcil; sinó amb el fet que, voti a qui voti, no tinc ni la més remota idea de què em prometen quan llegeixo el seu programa electoral; tot té segones lectures, interpretacions diverses… té un punt de subjectivitat que hom, suposo, arriba a entendre algun dia.

    Tot arribarà.

    I gràcies per llegir-me i comentar. 😀

  5. Per no voler parlar de política trobo que aquest és un dels comentaris sobre política més interessants que he llegit últimament 😉

    Estic d’acord amb en Carles, la política la fas o te la fan. Jo com tu intento no parlar de política en el meu blog (crec que tinc un sol post que en parla de forma estricta), però com que escric gairebé sempre sobre temes d’acció social, activisme, cooperació… d’alguna manera també estic parlant de política, tot i que mai d’una forma directa.

    Respecte lo de les utopies i els ideals, per pocs que en tinguis, guarde’ls i cuida’ls. Sense ideals és impossible transformar la societat.

    A la política d’avui en dia els ideals s’han substituït per programes.

    Salut!

  6. Bé,

    potser el títol hagués estat més encertat allargant-lo així:

    “Els motius pels que no vull ficar-me en temes relacionats implícitament amb la política des d’aquest bloc”

    En qualsevol cas, la política com a element global és quelcom molt difícil de comentar, ho reitero, sense caure en els tòpics com “els polítics no foten mai res”, “cap partit em representa”, i un llarg etcètera.

    Malauradament, si jo faig un comentari sobre política i intento aprofundir, acabaria en algun d’aquests pous sense fons, bàsicament perquè cada partit té una visió programàtica, i jo estic disposat a admetre més d’una visió a la vegada i presentar-la. Els partits, però, són necessaris i jo, amb una mica més d’experiència, crec que comprendré quines són les posicions que he de defensar “a capa y espada” [en sentit figurat, evidentment].

    Parlar de política a un nivell més “activista” també té la seva dificultat, i per això, el més activista que he fet jo, ha estat fotografiar obrers durant la remodelació del carrer del Carme.

    I respecte a les utopies i ideals, jo seguiré tenint-los, evidentment. Però, per una banda, potser el què per mi és una utopia, com pot ser decidir entre tothom per Internet per on passa el TGV, sigui en realitat una bestiesa. I això ho exemplificaré: al fer una votació per Internet manaria sempre el percentatge. Però llavors, es requeriria d’una distància entre les opcions que fos suficientment important.

    Per exemple, si el pas del TGV per Girona sense soterrar té un 48% de vots, i soterrada en té un 52%, no cal ser matemàtic per veure que tirar pel dret a la llarga pot conduir a problemes.

    Problemes perquè els propis veïns que el volien soterrat, a miges obres, s’emprenyaran i voldran canviar el sentit del seu vot.

    I més, si parlem de múltiples opcions, o d’opcions obertes.

    Les utopies i els ideals, com tot, canvien amb el temps. I per això parlo al meu bloc, i per això, també, us agraeixo enormement els vostres comentaris: sense la reflexió, necessària a l’escriure; i els punts de vista i opinions diferents dels meus, d’obligada lectura quan són comentaris al meu bloc, em seria molt més difícil aprendre coses noves.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *