Una reflexió sobre la política 2.0 i un oferiment als lectors

Si, parlaré de la política, però des del punt de vista del tecnòleg, que és el què realment m’agrada fer.

L’Eduard ha publicat al seu bloc un article completíssim, del qual us en recomano la lectura, sobre com fan campanya els partits, i quines eines 2.0 utilitzen, entre d’altres. Llegiu-lo, que val la pena.

Vist això, cal reflexionar: cada partit utilitza una sèrie d’eines molt concretes; i alguns d’ells fan servir xarxes que ni tant sols estan obertes a tothom. Amb aquest panorama, m’ha vingut al cap una pregunta: És, doncs, realment útil, ser a Internet, per un partit polític? Si cadascun fa servir eines diferents, segurament les que senti més properes (o més “verges”, cada departament de comunicació sabrà els motius), no hi ha un espai comú on poder consultar informació sobre tots els partits.

Em direu, ja ho sé, que no es tracta de guanyar nous votants. Que el més important és mobilitzar al major número de convençuts. Però jo us rebatré, de nou, dient-vos que, des del meu punt de vista, això només contribueix a fragmentar més les comunitats; a no compartir visions amb els que no pensen el mateix que nosaltres. I llavors, ja no parlem d’una societat plural a Internet; sinó d’una fragmentació equivalent als locals físics dels partits.

Per tant, la meva reflexió final és: què aporta, de nou, Internet, a part de la immediatesa? Doncs podria aportar moltíssim. Però crec, des de la cadira del meu “despatxet”, que se’n desaprofita una part tant gran, que fa que l’esforç que suposa la presència a Internet no acabi de ser rendible del tot, veient els resultats finals.

Tot i això, agraeixo que es facin passos cap a l’ús de la xarxa. Perquè, després de la campanya, surti qui surti, tindrà un petit “currículum” d’ús d’Internet, que podrà utiltizar per a justificar les polítiques que promoguin l’accés a la xarxa de tots. Perquè ens interessa als ciutadans, però també als polítics.

L’oferiment als lectors

També al bloc de l’Eduard, ens parla del crossblogging. Es tracta de publicar posts al seu bloc que els hagin escrit altres autors. M’hi ha convidat, fet que m’ha afalagat força; soc molt humil, jo. I volia fer una cosa semblant, però amb certes diferències. Jo vull posar el meu bloc a disposició de tothom. Si ha de ser un altaveu a Internet, que ho sigui per tots.

Així doncs, si creieu que teniu alguna cosa important a dir, me la podeu fer arribar. No em comprometo a publicar-les totes: algunes ja les hauré dit, i altres les podré trobar absolutament fora de lloc. Però si que crec que és important donar-vos l’oportunitat de rebatre’m certs apunts que hagi publicat jo, no només des dels comentaris, sinó amb tot un post. Que jo, a la vegada, podré tornar a comentar. Un diàleg obert, en un bloc obert.

Això si, absteniu-vos de voler-me fer quedar malament, o d’esperar que publiqui programes electorals o notes de premsa d’entitats al meu bloc. La meva intenció és obrir-lo a les opinions que, secundant-les o no, siguin respectuoses, ètiques, legals i, sobretot, fetes des d’un punt de vista “ciutadà”; de l’individu que té quelcom a dir i busca llocs on fer-ho públic.

Segurament convidaré a algú a fer-ho, directament. Però no podia començar convidant persones concretes sense abans fer-ho extensiu a tothom a qui li pugui resultar d’utilitat i, reitero, siguin sempre articles que m’agradin; no tant des del punt de vista de la opinió, sinó des del de la redacció. Perdo massa temps intentant publicar apunts correctes des del punt de vista ètic i lingüístic; i com que agraeixo també les correccions, crec que em puc permetre imposar certes condicions en aquest aspecte.

I sé, ja d’entrada, que els oferiments públics, així, no solen ser efectius. Però, com a mínim, ja ho he dit; i, com en tantes altres coses, deixa de ser una tasca meva que els lectors feu ús dels recursos que poso al vostre abast: segur que altres blocaires us ho han ofert, i tenen més lectures i més ressò.

Vaja, torno a acabar un post autodestructiu. No en sé gens de política; només sé veure les coses negatives, i, a més, admeto obertament que em llegeixen quatre gats. Si no deixo el bloc, acabaré sense feina ni amics! 😀

8 comments

  1. Miau! No és cert que et llegeixin quatre gats. A més, millor quatre gats esquerps que un ramat de xais.

    He vist el post de l’Eduard i comparteixo la teva opinió sobre com n’és de complet. Però em sembla que a les formacions polítiques, això de compartir un espai comú no els deu engrescar massa, no fos cas que acabéssin compartint votants…

  2. El que és evident és que pràcticament tots s’han possat d’acord en dues de les eines, Facebook una excelent manera de crear xarxa i el Youtube, potser el més llaminer dels mitjans 2.0.

    Hi han moltes altres coses que s’utilitzen com a senyal de “modernitat” que a hores d’ara tenen tan poca influència que més que res es queda com una raresa més que un intent real i seriós d’entrar amb força a la era digital.

    Salut i €

    I gràcies per les referències, Miquel, la setmana vinent us passaré el calendari de les vostres intervencions a edp.cat.

  3. Era un dir, dona…

    Però vaja, no crec que em llegeixi massa gent, tampoc. I si ho fan, ja ho veuré amb la repercussió (soc poc amic de les estadístiques web de WordPress perquè no sé com ho compten).

    La reflexió no anava tant pel camí de “què volen els polítics”; sinó dels usuaris: quina és la eina que hem de fer servir, si totes fan el mateix? Si els partits féssin servir-ne una voldria dir que és la de referència.

    Tambe és símptoma de salut tecnològica que totes valguin per igual, com a mínim fins que Google, Yahoo i M$ facin les seves compres 😀

    Salut!

  4. Hola Anna, el que realment crec és que els fa por, fins i tot la possibilitat de un debat virtual, no sé, crec que temen la confrontació.

    El senyal de que el PSOE i el PP estan molt a prop, ens el dona la predispossició de uns i altres a fer els dos debats, el del dilluns passat i el de demà, però el que realment hauria estat profitós, hauria sigut un debat a 5 ó 6 i sense un guió previ, amb blocs tematitzats i sense cotilles que limitin la confrontació d’idees.

    Potser demano massa, ja ho sé.

    Salut i €

  5. Miquel / Eduard,

    Penso que la política 2.0 no és una qüestió purament d’eines. Hauria de ser la traducció a la virtualitat d’una actitud més constructiva en base a compartir coneixement i iniciatives. Una actitud que no es pot virtualitzar, al meu parer, perquè no es dóna en la món real. Avui per avui, com intentava deixar clar en el emu bloc (tot i que no sé si ho vaig aconseguir) una política de llistes tancades és el més llunyà a qualsevol model de política 2.0.

    D’altra banda, independentment de les eines emprades, m’agradaria conèixer el perfil de votant que arriba a un bloc, perquè el que per alguns és quotidià per altres és molt llunya encara. Una mica allò que parlàvem de la fractura digital amb en Miquel al sopar de la Girosfera: no és tant qui té accés físic a internet, sinó qui té accés com a membre “digital” de ple dret als recursos que hi circulen. I això passa per l’alfabetització digital i en TIC’s de la societat, una tasca que des del món de la política no s’enfronta d’una manera prou valenta, al meu parer.

    Però això, potser seria motiu d’un altre post, no us sembla?

  6. De fet, una de les tasques que volem per la girosfera és la de convertir-se, entre moltes altres coses, en un recurs formatiu virtual i “real”. O sigui: aconseguir que, a partir de la Girosfera, la gent entengui perquè li pot ser útil accedir a la xarxa, què hi pot trobar, i com ho ha de fer.

    Inclusió social a la xarxa, vaja. Però si; potser això seria cosa d’un post concret. A veure qui el fa primer! (jo no crec, avui no tinc massa temps)

Respon a Eduard Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *