Més “periodisme ciutadà”

– Ja podeu col·laborar a traduïr Facebook en català! 

Una reflexió ràpida: malgrat el meu desacord amb el terme “periodisme ciutadà”, veig que els propis mitjans l’anomenen així. Els mateixos periodistes admeten l’intrusisme laboral obertament. Jo seguiré dient que considero que són “aportacions” i “col·laboracions”. Però no deixa de sorprendre’m que, ressignats, els mateixos periodistes admetin que la seva feina és completament prescindible, i que, segurament, molts ciutadans que desconeixen el periodisme, poden cobrir una notícia tant bé o millor que un periodista.

Llavors la meva pregunta és: quin tipus de formació deu rebre un periodista que no rebi un enginyer industrial?

Si: vull provocar els estudiants i ex-estudiants de periodisme perquè reflexionin. Creieu que una fotografia enviada per un lector és periodisme ciutadà? Una carta als lectors? O sigui: vosaltres sou periodistes professionals; però quina feina podeu fer?

Tot això, ve de les reflexions de La Duda Digital: Periodismo IKEA (bona idea, però vol acabar amb el periodisme professional, aquest noi! :-D) i ¿Existe el periodismo ciudadano?

10 comments

  1. L’intrusisme al món periodístic és ja tant antic com el periodisme mateix. Hi ha moltes persones que exerceixen com a informadors sense haver trepitjat mai una facultat i s’autodenominen també “periodistes”.

    Una altra cosa és que està molt estendida la confussió continuada entre “periodisme” i “comunicació”. En veritat tothom comunica, des del tertulià que seu a una taula sense saber de què parlarà a la noia que publica les seves fotos a un bloc o truca pel mòbil a una amiga. Periodista és el professional de la comunicació que informa sobre actualitat.

    Què diferencia un periodista d’un advocat o un metge? Jo també seria capaç d’obrir amb un bisturí a algú per treure-li un ronyó, però hi ha una institució col·legial que vetlla perquè no tothom ho faci, sinó només qui té la formació adequada per fer-ho amb criteri i aplicant-hi les tècniques i procediments apresos.

  2. Tens molta raó. Però els primers interessats ens posar les coses a lloc hauria de ser el gremi afectat.
    Ara, veient segons quin casos de periodista, entenc que la frontera entre periodisme ciutadà i periodisme de carrera a vegades sigui molt difusa.

  3. No s’està parlant de corporativismes, ni de gremis. S’està parlant de com les noves formes de comunicar canvien amb l’arribada de noves tecnologies. I com a partir d’aquí es genera un nou procés de creació que permet «perfeccionar» la producció de noticies, amb una major transparència de les fonts i dels redactors. Jo estic molt cansat que se’m digui que sóc el resposnable de tots els mals per publicar una declaració interessada –dita amb tota solemnitat en un debat públic o fins i tot en un ple–. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat: si hi ha fonts interessades, si hi ha informacions tergiversades, que sigui qui les genera el seu responsable (sigui qui sigui). I is l’error bé de la font, que es vegi, que es vegi. Això no es defensar la professió? Jo crec que si. Ah, i no es pot comparar una professió científica com la de metge amb una professió –diriem– de ciències socials. Es pot comparar el Nobel de la Pau emb el Nobel de de Química?

  4. La causa Renovem ERC. Ara podem!, és per donar suport a la candidatura renovadora RCat.
    RCat està format per militants, simpatitzants i amics d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i té com a objectiu la renovació estratègia i ètica de la política independentista.
    Per això us demanem el vostre suport per aconseguir la total renovació d’ERC per fer-la de nou el partit referent i majoritari que lideri el moviment polític per la independència dels Països Catalans!

    http://apps.facebook.com/causes/75642?recruiter_id=12293054

    Salut i independència!

  5. Bon dia,

    en primer lloc he d’agraïr a Manel Bargalló que hagi entrat al meu bloc. Però potser aqui hi tindríem un debat sobre què és spam: he de mostrar (faltaria més!) els meus respectes vers qualsevol opció política [la comparteixi o no, si és legal serà que cal respectar-la] i per això deixaré el comentari sense esborrar. Pero l’article no parla de política i el meu bloc no parla de política. I continuaré sense parlar de política, però obriré, més endavant un debat sobre els comentaris publicats on no toquen (aquest mateix sobre Reagrupament, posat al segon post, que parla de Facebook s’hagués dissimulat millor!).

    Jesus: te’n vas per les branques. Els premis Nobel són un certàmen multidisciplinari. I “periodista” és el nom que s’utilitza per descriure un treballador que desenvolupa les funcions que ensenyen a la carrera de Periodisme.

    Respecte al perfeccionament de la producció, totalment d’acord. Però precisament jo si que estic parlant de gremis, i dic, precisament, que a mi no m’agrada, com a informàtic, que surti algú que sap, posem per cas, instal·lar l’antivirus Panda, i digui que és informàtic per les bones; perquè després tots els informàtics som friquis, i tots som gent “rara”, etc…

    Jo soc dels que crec que aquesta mena de corrent general que hi ha de pèrdua de pes del periodista és precisament perquè els propis periodistes heu tirat la tovallola i preferiu que us facin la feina els altres. Total, cobreu igualment, no?

    [això diria que t’obliga a respondre amb mala llet, hehehehe! ;-D]

    I un últim apunt: com a periodista, se’t suposa informat i, per tant, un creador de corrent d’opinió. De fet, això hauria de ser un periodista. Llavors, si tu expresses una opinió sobre quelcom que jo desconec, i m’has demostrat certa seriositat anteriorment, jo et creuré, no cegament, però em refiaré del teu criteri; és una responsabilitat inherent al periodisme. Al periodisme professional, perdó. Que a tot n’hi dieu periodisme, els periodistes!

    [tot el què pugui semblar ofensiu és completament irònic, i en Jesus ho sap :-D].

  6. Hola Miquel,

    tens tota la raó, pot esborrar si us plau el meu comentari sobre la nova causa, de fet ho he fet perquè et tinc sindicat al reader i en veure que parlaves del Facebook he pensat que podria donar la noticia.
    Però cap problema, a mi també em fotia molta ràbia trobar comentaris que no tenien res o molt poc a veure amb l’article i sobretot per anunciar quelcom.
    Perdona
    Salut i Independència
    Manel

  7. Bona tarda,

    en realitat, sempre fa il·lusió trobar-se un comentari; els que són spam descarat el bloc ja no els admet, i els que poden semblar-ho però es veuen fets a mà també demostren, fins a cert punt, que teniu aquest bloc en compte.

    Si l’esborrés, hauria de refer algun altre comentari i tampoc cal; i, a més, sempre he estat a favor de l’ús de les noves tecnologies, fet que proposes i del qual també parlaré alguna hora, quan tingui temps d’escriure un article.

    Així doncs, tranquil; en tot cas, si que hagués estat millor a l’article que està dedicat a Facebook en català (precisament el d’abans del que estem comentant), però faré els ulls grossos també per un altre motiu: malgrat que mai m’he posicionat a favor d’una opció política concreta, i que prefereixo no parlar-ne massa aqui (ja ho faré quan cregui que estic capacitat per fer-ho i als canals que cregui convenients, més que un bloc personal), tampoc vull que sembli que rebutjo la informació política, i molt menys si és d’un partit en concret: això ens reafirma en la pluralitat, aquella que haurien de tenir en compte en diversos mitjans i que no sempre li tenen 😉

    En qualsevol cas, gràcies per llegir-me, com dic a tots els lectors: cada dia més, el bloc es una miqueta més per vosaltres que per mi.

    Salut!

    Miquel

  8. Escric aquest comentari des del punt de vista d’usuària. Crec que la frontera més important que separa _l’ofici_ d’un periodista i _l’activitat_ d’un ciutadà que informa, és la RESPONSABILITAT. A un periodista el faig directament responsable de qualsevol cosa que em comuniqui. Té l’obligació d’haver contrastat les seves informacions, té l’obligació de seleccionar fonts fiables, té l’obligació de transmetre la noticia (i fins i tot les seves opinions) de forma imparcial, té les eines adients (formatives, d’accés i d’edició) per transmetre correctament la informació, per si fos poc, té l’agreujant de participar en un intercanvi comercial (pago per accedir a les seves informacions)… ets, ets. Si, ja se que tot el que dic és molt obvi però…

    A un ciutadà no l’hi puc exigir el mateix grau de responsabilitat sobre allò que em transmet i la feina de verificar i contrastar, en tot cas l’hauré de fer jo. El que vull dir és que un ciutadà pot exercir com a font més o menys fiable o més o menys condicionada d’un altre ciutadà, però no és un periodista.

    Ara bé. El desprestigi en el que cauen els mitjans de comunicació i l’ofici en general, se l’han guanyat a pols. El que vivim no ho veig tant com una intrusió laboral per part d’alguns ciutadans, ho observo com a una “reacció popular” contra la “mala praxi” d’alguns mitjans. Sóc perfectament conscient del nivell qualitatiu i de responsabilitat que puc exigir als uns i als altres, però francament… si ambdós són mals professionals per igual, em quedo amb la informació ciutadana que com a mínim, no em provoca la sensació que m’estiguin prenent el pel i les peles.

  9. Per cert…Miquel, tu has dit:

    “…però obriré, més endavant un debat sobre els comentaris publicats on no toquen”.

    “…i, a més, sempre he estat a favor de l’ús de les noves tecnologies, fet que proposes i del qual també parlaré alguna hora, quan tingui temps d’escriure un article.”

    Ja veus que n’he pres nota. I no és cap retret perquè tinguis als lectors del “Entre Silencis” una mica abandonats en profit d’altres llocs, ni res semblant… se que estàs ocupat. Tan sols és que espero que puguis fer-ho aviat i t’envio una empenteta d’anim, per si et feia falta…

    Salut!

  10. Siono, sempre tan atenta…

    En general, quan parlo d’obrir debats més endavant no sempre han de ser precisament en aquest bloc; tot i això, intento mantenir-vos al corrent de tot el què publico, sigui on sigui (per això faig “mini-posts” per enllaçar altres aportacions meves).

    Respecte a la “intrusió laboral”, jo tampoc crec que un ciutadà que informi es fiqui en termes periodístics. Per això mateix no puc defensar això del “periodisme ciutadà”: quan publicava articles sobre les obres del carrer no ho feia com a periodista; ho feia com a ciutadà, i prou.

    I si, us tinc una mica abandonats. Tinc pensat un bon tema per un post, però encara està una mica verd. I aquesta setmana, entre la feina, la imminent paternitat d’en Jose [un dels meus socis], i la jornada del Grup Naci´oDigital de divendres, se’m fa un amica difícil poder pensar en publicar alguna cosa.

    Però aviat en caurà algun altre;)

    Salut!

Respon a Miquel Serrabassa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *