He sentit parlar, els darrers dies, de les depressions post-vacacionals. I no sé si és només una llegenda urbana; perquè fins on he arribat a veure, més aviat es tracta d’una bogeria. Com si ens sentíssim tots culpables d’haver estat uns dies sense treballar, ara volem “tapar” el forat que vàrem deixar amb un “corre, corre, fes-me això, ho necessito per ahir!”.
No em puc queixar; això sempre és bona senyal: hi ha feina! I no només feina de la que solc fer normalment; sinó també moltes tasques pendents dels Premis Blocs Catalunya. El dia 10 d’octubre s’acosta, i s’ha d’anar lligant tot. A més… avui és l’últim dia per inscriure blocs als Premis.
A partir de demà al matí, ja es podran votar els blocs preferits fins el 30 de setembre. Ara, doncs, comença el compte enrere amb les votacions. I també ens comença el compte enrere a nosaltres. I comença, també, el compte enrere, molt més curt, per començar un nou curs a l’Agility Club Girona; aquest dimecres.
Recordo, sempre, la cançó d’Els Pets “Tantes coses a fer i ens queda tant poc temps per fer-les…”. Algun dia posaré la lletra sencera. Si arribo a recordar-me’n / tenir temps! 🙂
2 respostes a “Bogeria post-vacacional?”
Ja ho pots ben dir, Miquel. La tornada post-vacacional no és posa bé a tothom… 😉
Com a fan que sóc dels pets, d’aquí lo meu nick al mIRC |aspet|, te teclejo la cançó:
Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordaaaaaaaaaaaaaaaar,
llavis per besaaaaaaaaaaaaaaaaar,
a fora hi ha un dia a punt d’explotaaaaaaaaaaar.
Queda pendent un concertillu!! 😀