Rutina

Tot sembla que es calma una mica. El ritme frenètic de les darreres setmanes esgota, però el resultat satisfà. Alguns parlen de crítiques: i quan no n’hi haurà cap? Estem en un país petit; i això és bo: escoltem-nos, parlem-ne i millorem. És el què he dit, i he intentat fer, sempre.

Alguns critiquen petits detalls. Detalls funcionals, la majoria, que, al trobar-nos en una primera edició d’uns premis, fins i tot nosaltres esperàvem. Però no volíem seure i esperar que se “la fotés” algú altre. Si no ho fem ara, quan ho farem? Som-hi. Llancem-nos-hi, de cap. I ho hem fet. I hi havia aigua. Sort, perquè entrada la tardor buiden les piscines. Per això agraeixo molt que ens ajudin a trobar el camí, donant algunes indicacions; potser trobem pel mig un carreró que escurça la caminada; potser dos d’ells assenyalen a costats oposats. Però ja hi ha alguna indicació; ja tenim cap on caminar.

Altres critiquen el fons. Premiar uns blocs. A ells els diria que no ens hem entès. El meu objectiu és que, com a mínim un d’ells hagi descobert un nou bloc durant les votacions, o després, dels que s’han inscrit, i el segueixi. I arribi un dia que conegui al blocaire, i debatin sobre algun tema que els interessi als dos, i arribin a alguna conclusió o s’ensenyin alguna cosa. I si, a més, algú que no seguia cap bloc en segueix un o dos després d’haver sentit parlar dels Premis Blocs Catalunya, llavors ja puc donar-me per completament satisfet. Perquè ja hauré aportat un petit gra de sorra.

Ara, torna la rutina. Una rutina que no em desagrada: però sempre és estimulant fer coses noves, o diferents, de tant en tant. Amb aquests Premis, i amb STIC.CAT, hi he après moltes coses que, per quedar fora del meu àmbit professional, desconeixia. He après també que el protocol no sempre és senzill, m’he adonat que tots, tots, som persones; que a vegades és difícil veure-ho clar. I he après que, amb tantes persones, hi ha moltes visions del món; i d’internet. I que cal tenir-los a tots en compte: des del meu punt de vista tècnic, corro el perill de voler viure en un món més tecnòleg del què realment és. Relativitat, suposo. Però és bo ampliar-la; és enriquidor.

5 comments

  1. Molt bon apunt, Miquel. Res a afegir. Només dir que tots hi hem après molt. I que les crítiques constructives i raonades ens ajudaran a fer camí, a millorar i a fer més gran aquesta aventura.
    Per cert, la foto que has triat és molt atractiva. Però el camí és molt estret… Eixamplem-lo amb les aportacions de tothom 😉

  2. Bones Miquel… També crec que has dit unes paraules molt encertades.

    Realment, des de que he participat en els premis, ha pujat el número d’addictes al meu bloc. És el que dius… si no haguéssiu celebrat els premis (guanyant o sense guanyar-los), molts ni tan sols ens haguéssim conegut.

    Et torno a felicitar per la feina (en un dels meus posts també he volgut reflectir el vostre ritme frenètic i el vaig titular ‘després de la ressaca de premis blocs’).

  3. En primer lloc felicitats per tornar a la rutina. Això de tornar a la rutina després de la “tempesta” sempre s’agraeix.

    Respecte als premis, ja he dit el que havia de dir i la veritat, s’agraeix que, com a mínim, et contestin i et diguin el perquè de les coses. Gràcies

    I bé, no t’adormis massa en la rutina que un any passa depressa!

    Avanti

  4. Em sumo a la teva reflexió, Miquel. L’equip que tenim a STIC.CAT és de luxe, i podem ajudar (en la nostra justa mesura, i amb el què se’ns permeti) a engreixar l’engranatge del binomi català – internet. Salut hi hagi!

  5. Hola Miquel,
    Fa dos anys un camí virtual em va dur cap a tu i t’he d’agrair la paciència que vas tenir perquè jo pogués tenir un blog.
    Des de llavors no he parat d’escriure i llegir blogs. He fet amistats virtuals, he llegit llibres recomenats i n’he recomanat. He après coses amb aquesta eina tan potent com és internet. Em van publicar un escrit al llibre de la Catosfera.
    M’agrada seguir què s’hi cou en aquest món tan fascinant però m’agrada mirar-ho en la distància, sovint amb silenci.
    Cadasú, crec, que fa un blog amb una determinada intenció, totalment respectable.
    I entre tots aprenem uns dels altres amb un denominador comú vehicular que és la nostra llengua.
    M’ha fet il.lusió re-trobar-te 🙂
    Saludaràs de part meva a la Marta Morera, amb la qual vaig coincidir un dia dinant en un restaurant i a la que li dec també el meu agraïment per les seves classes virtuals.
    T’animo a seguir endavant amb tots aquests projectes que tens entre mans!
    Una abraçada

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *