Els telèfons mòbils intel·ligents

No descobriré res a ningú que em pugui llegir parlant de les bondats d’un telèfon mòbil intel·ligent. O potser si. Tot i que creia que molta gent en coneixia les capacitats, veig cada cop més gent al meu voltant que l’utilitza com un mòbil normal, dels de tota la vida. I, ep! res a dir-hi. El cas és, però, que en molts casos desconeixen que la quota de transmissió de dades no només serveix per llegir i respondre correus electrònics; que per ells vindria a ser l’alternativa gratuïta als SMS, integrat al mòbil.

Fins ara, els pocs anuncis de televisió que he vist on s’explica mitjanament bé què es pot fer amb un telèfon mòbil com un iPhone o un terminal amb Android són, precisament, els d’Apple -m’he adonat que els propietaris d’un iPhone tenen més clar què poden fer que la resta- i un d’una mica antic, el de l’HTC Magic.

A mi, personalment, el meu HTC Desire HD, m’ha salvat de moltes coses, i m’ha fet acostumar a disposar d’una sèrie d’elements que m’estalvien prou temps. A més, evidentment, de tenir-hi el correu electrònic, puc administrar els servidors web amb una aplicació anomenada Connectbot, faig trucades gratuïtes a altres mòbils semblants amb Viber (això si, des de xarxes WiFi, però té la seva gràcia), segueixo en directe les curses de Formula1 o partits de futbol quan no puc ser a casa, edito fotografies fetes des del mateix terminal o de la càmera i fins i tot tinc un diari de rutes en bicicleta, amb els seus mapes i dades com el temps que he tardat en fer cada quilòmetre i el desnivell acumulat total i per trams.

L’AppStore per iPhone o l’Android Market són dos espais on s’hi pot trobar de tot. Potser encara hi ha massa programadors d’un perfil molt i molt tècnic -de fet, ells sempre ho seran, però encara falta que hi vagin arribant més emprenedors d’altres sectors- que tenen unes necessitats més concretes. Però poder demanar una pizza i fer-ne el seguiment fins l’arribada, seguir els paquets que enviem des d’una aplicació o llegir notícies són exemples prou bons no tant per córrer a canviar-nos el mòbil si no tenim un smartphone, sinó per intentar aprendre bé com funciona si ja en tenim un i no coneixem el seu potencial. En el fons, és un ordinador de butxaca.

1 comment

  1. No tinc telèfon mòbil. És una opció molt minoritària i tremendament egoïsta, ja ho sé.
    Però…., quina tranquilitat !!!!.
    S´agraeix la informació, de totes maneres (penso que no en tinc perque potser no me l´han sabut vendre…).

    Respecte a les xarxes socials, m´he trobat en el meu Face la foto d´un paio que no n´és soci, i amb el que només hem contactat via Gmail.
    Ja m´explicaràs!.
    Molt enganxoses trobo aquestes xarxes.
    O sino, veurem quines facilitats donaràn per desfer´s-en….

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *