Google+, Facebook i la competència

La veritat és que l’arribada de Google+ em va sobtar, però em va resultar interessant. I ja durant els primers dies, esperava un efecte indirecte sobre Facebook, que animés la xarxa de Zuckerberg a créixer després d’un temps d’estancament. El cert, però, és que no m’esperava que els canvis fossin tants i tant ràpids.

Ahir Google+ va sortir de la versió de proves i ja s’hi pot registrar tothom sense invitació. Si quan va sortir, ara farà uns tres mesos, era un concepte completament nou, les idees de Google, canviades de nom, són ara part de Facebook: subscripcions (per llegir les actualitzacions de contactes amb qui no som amistats), llistes (com els cercles de Google), … i més que se n’esperen, com ara un redisseny dels perfils que es podria presentar aviat. I no només això: avui he rebut un correu de Facebook (curiosa manera de notificar-m’ho) que em deia que a partir d’ara deixaré de rebre correus avisant-me de les notificacions; i com a màxim rebré algun sumari -resum- de notificacions importants que m’hagi pogut perdre.

Moltes novetats a un Facebook que necessitava un revulsiu. I l’ha trobat. I invalida, en bona part, totes les previsions sobre Google+ quan va aparèixer: molts crèiem que Facebook intentaria posar-se a l’alçada, però no n’esperàvem una resposta tant contundent. I si Facebook és com Google+ en funcionalitats, Google+ no és com Facebook en número d’usuaris. Així que, de moment, el valor que aporta Google+ és més la competència a Facebook que no pas la seva presència com a xarxa social. Com a mínim, a un gran nombre d’usuaris que no són a Google+, però si que són a Facebook. Els altres, seguirem provant les novetats de Google+ i veient les seves integracions a Facebook amb el nom canviat… que ja ens agrada, de fet.