Klout és rellevant pels professionals?

Llegeixo un article a socialmediatoday amb el títol “Klout et fa ser tant expert en màrqueting com Farmville en granger” (en anglès) on el seu autor, Chris Sheehy, parla de Klout com un “joc social” i assegura que no es tracta d’un indicador real que pugui ser rellevant pels professionals. L’article l’he trobat gràcies a un missatge de Rafael Mendez a Twitter (@mendezlife).

Sheehy critica que moltes empreses utilitzin un valor de Klout Score alt per vendre’s. I la veritat és que un algoritme desconegut d’una empresa privada que fa negoci des del web on mostra aquest resultat tampoc és la font més fiable. I té tota la raó. Però aquí hi entra una figura, la dels usuaris amb un nivell mitjà, i que es refien amb els ulls tancats de certes revistes o empreses, fent d'”evangelitzadors” de certs temes, com podria ser Klout.

Us posaré alguns exemples. Ja fa força temps, quan vaig començar a treballar en una botiga d’informàtica arreglant ordinadors i muntant-ne de nous, hi havia algun client que, PC Actual en mà, es plantava al mostrador i, amb un paper i postits per separar les pàgines, t’anava desgranant les peces que volia pel seu ordinador. Era inútil explicar-li que en certs casos, per molt bona nota que tingués un component, ell no el necessitava, en un ordinador per fer anar l’Office. Però volia una acceleradora. Una GeForce concreta. I el darrer processador Intel amb una placa base que valia, sola, el què jo m’hauria gastat en un ordinador per fer-ne un ús com el seu. Al final, va tenir l’ordinador sobredimensionat que volia, no soc qui per negar-li i em vaig limitar a donar-li punts de vista sobre altres opcions al principi, però al veure que ho refusava directament, vaig apuntar, vam fer la comanda, es va muntar l’ordinador i se li va anar a instal·lar.

Temps després, quan ja treballava de programador, un client va voler, tant si com no, que el seu web fos en Flash. No volia animacions. Ni res especial, només textos, des d’una àrea de gestió. Tampoc se li va discutir gaire, però aleshores tothom veia el futur de Flash molt negre, una impressió a la que el temps ha donat la raó. Ens va agraïr el consell quan va sol·licitar un nou web, temps després, sense Flash. Havia llegit en un blog especialitzat que el Flash estava de moda a Amèrica i no volia ser menys.

Podria posar-ne molts més exemples. Però això passa: no sempre guanya el millor, tots ho sabem. És per això que no es pot descartar que Klout acabi transformant-se, durant un temps, en un indicador considerat fiable sobre els professionals del màrqueting en línia.  Així que malgrat que jo, Chris  Sheehy o qualsevol persona que treballi o conegui bé el sector consideri que el Klout Score té una importància molt limitada (i que el valor el tenen els resultats del treball ben fet), sempre pot sorgir algun moviment de suport a Klout, sense preguntar, que faci que certes empreses si que el tinguin en compte en decisions corporatives o a l’hora de contractar algú.

Per tant, cal intentar fer-ne pedagogia: un rànquing com Klout, com explica Sheehy, és més un joc que un indicador real per a professionals. Pot orientar-nos més o menys, és evident; però l’anàlisi que en realitza un automatisme així dóna lloc a resultats que poden sorprendre, precisament, perquè són només operacions matemàtiques i lògiques basades en números (quantitat de seguidors, quanta gent reenvia un missatge de Twitter o fa un M’agrada…) però no en el què interessa en l’àmbit corporatiu: de tota aquesta gent, a quants hem convençut del missatge que volíem donar? Quants clients hem guanyat? Quina és la imatge de la companyia abans i després d’una campanya concreta?

Un exemple final: certs usuaris reenvien missatges de Twitter que no els resulten interessants, sinó completament fora de lloc. Això, per Klout, suma influència. Per qui ho ha enviat, era com un acudit, o un insult a la intel·ligència. I això cal tenir-ho en compte.