Adéu, Steve

El cert és que he tingut comptats productes Apple. Però n’he recomanat molts. I he vist pel·lícules de Pixar. Joies de l’animació, en el seu moment, que ara han quedat com a clàssics. Recordo els Mac des que era un marrec i no els entenia, perquè jo tenia un PC. Amb MS-Dos. Perquè tu venies ordinadors quan jo encara no caminava. De fet, ni havia nascut.

A partir d’avui, escriuran, escriurem, de tu en passat. Suposo que no et molesta que et parli de tu encara que no ens coneixem. Només volia dedicar unes línies en aquest blog a agraïr-te i felicitar-te, de part de molta gent, per la feina que has fet durant tots aquests anys. Tota, o una gran part, ha estat un esforç innovador que potser hauria fet algú altre, o potser encara estaria per fer. Potser t’hem sobrevalorat, potser tenies un equip, com en Guardiola, que era la base de tot. Però no tenies rodes de premsa on recordar-ho cada cap de setmana.

Sigui com sigui, Steve, seguiràs en el record col·lectiu com aquella persona que va tornar, de cop, a una empresa que s’enfonsava i la convertí en l’Apple que és ara. I que ho vas fer amb la convicció -com a mínim de cara a la galeria- que la qualitat està per davant de la quantitat. I que entre les darreres que devies veure, o esperem que potser no, va ser la presentació d’un model del teu iPhone que no va acabar de convèncer a ningú. Potser perquè hom t’hi esperava, malgrat la teva marxa. Perquè pocs esperaven un desenllaç així. Descansa en pau, Steve.