El web 2.0 ja està superat?

Tim O’Reilly, que fa uns anys es va “inventar” el terme web 2.0, diu que ara ja ha quedat obsolet. Que anem cap al “web dels sensors”. Aquí teniu el meu article sobre aquest tema a Opinió Nacional.

Hem superat el terme «web 2.0»?

L’irlandès Tim O’Reilly (1954) va parlar per primer cop de “web 2.0” l’any 2004, tot i que no es va estendre l’ús d’aquest terme fins l’any 2006. O’Reilly es referia amb aquest terme a la que fou una nova generació d’espais web centrats en l’usuari, amb interactivitat i col·laboració, fet que l’ha mantingut vigent fins l’actualitat.

Però el mateix pare d’aquest terme ara el considera obsolet. Per ell, el “cloud computing” (computació al núvol) i la mobilitat que s’ha estès en els darrers temps han superat ja la idea del 2.0, i han portat a l’anomenat “web dels sensors”, que mouen les dades enlloc de les persones, coincidint en part amb el terme del web 3.0 entès com a semàntic, que promou un marcatge de la informació que en permet un tractament automatitzat molt més complet.

Estem davant del final d’una era? Probablement ni ens n’adonarem. La xarxa està en constant evolució. Moltes de les eines actuals més conegudes creixeran més, amb noves funcionalitats, i incorporaran amb el temps part d’aquesta idea dels sensors. El mateix O’Reilly ho explicava posant Google Maps com a exemple: en el seu moment, va revolucionar la forma en què interpretàvem els mapes. En un futur, potser no tant llunyà, el cotxe ens durà al lloc on volem arribar.

Quin és el límit? Fins quan durarà el web 2.0, realment? I el 3.0? Tot això encara és una gran incògnita. Perquè si a mitjans de la primera dècada del segle XXI ens avançàvem al què podria passar, ara les previsions són molt més complicades: en molts casos, o ens imaginem un futur de ciència ficció o allò que proposem ja existeix o, com a mínim, ja és possible. La teoria, ara, avança per darrere de la pràctica: ja disposem de les eines, només ens falta adonar-nos de com cal utilitzar-les. Evidentment, encara hi ha moltes funcionalitats impossibles. De moment.

2 comments

  1. A fil d´aquest post teu, comentar-te que he desinstal.lat el Google Earth doncs no té res a veure amb el de fa cuatre anys, on resseguies una ruta de bicicleta de muntanya o marcaves uns llocs des de on pescar. Ara, l´han canviat tant, que no puc dedicar-li el temps necessari per fer servir tantes opcions; que no dic que no siguin prou interessants, ep!.
    I aixó passa en moltes aplicacions digitals; es compliquen tant -es professionalitzen-, que no son aptes per un ús enfocat a l´oci.
    Apa, adéu.

  2. Has de pensar que, ja des de principis de segle, les eines basades en Internet s’havien finançat sobretot del capital risc. Vaja, del no-res. Em parles del Google Earth, que és d’una empresa que, en el fons, té capacitat per absorbir prou despeses; però si t’hi fixes, tots han tendit a buscar models que puguin ser mixtos: oci/professional; de manera que l’ús professional, d’una manera o altra, pugui cobrar-se. D’aquesta manera es pot rendibilitzar millor la inversió de crear l’eina. Però, evidentment, això la converteix en molt més completa i, per tant, complicada. Jo també he canviat d’eines que havia utilitzat molt perquè m’agradaven per la seva simplicitat fins que l’han perdut. Però, per sort, normalment sempre hi ha alternatives…!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *