Facebook i les normes

Sovint la gent ignora certes normes d’ús de serveis gratuïts a la xarxa, fins que, en algun moment, perd tota la informació de la que hi disposava precisament perquè li han bloquejat el compte per incompliment. I, després, tot són queixes…

La veritat és que en el cas de Facebook, el més ràpid de veure són els perfils d’empresa. Queda clar i s’ha repetit centenars de vegades, els perfils són única i exclusivament per persones mentre que les empreses han de crear una pàgina. No seria el primer cop que veig un perfil amb 2 o 3 mil amistats desaparèixer, tota la feina de promoció perduda… per no haver creat una pàgina. I encara hi ha un problema afegit: l’opció de passar de perfil a pàgina no és del més efectiu que es pot trobar, i he vist casos on s’han perdut les amistats. Si llegim i comprenem l’ús de les eines, podem millorar-ne la gestió.

L’altre incompliment típic de normes de Facebook fa referència als “concursos”. Facebook prohibeix basar un concurs en quants M’agrada té una fotografia, per exemple. Només cal que llegiu l’apartat final (E. Promocions) de les condicions de pàgines a Facebook. Quedareu sorpresos, potser. Ara, que hi hagi institucions o professionals a qui tant els fa tot això i tiren pel dret és, precisament, el què em sorprèn a mi. Saltar-se les normes és una bona manera de donar exemple? Per no parlar del moment en què es pugui arribar a perdre un compte que, si s’ha gestionat correctament en altres àmbits, tindrà al darrere un munt de temps i promoció que s’haurà perdut en el no-res.

5 comments

  1. Tens tota la raó Miquel. El cert és que hauríem de llegir millor les condicions d’ús. Però també és veritat que Facebook i companyia s’encarreguen d’escriure-les en lletra petita i entre 10 pàgines més de “palla”.
    Salutacions

  2. Tens raó, Mia, però hem de tenir en compte que, des del punt de vista dels professionals que s’hi dediquen, llegir-se la lletra petita forma part de la seva feina. Un gestor, un advocat, un electricista o un informàtic no poden obviar les instruccions per nímies que siguin si volen fer un treball professional. Una altra cosa és “la gent” que ho fa per iniciativa pròpia, però tenint en compte que, per exemple, trucaria a un lampista perquè m’arreglés una canonada rebentada, també cal tenir en compte que hi ha certes tasques que, per molt bona fe que tinguin darrera, estan mal fetes…

  3. “Feta la llei, feta la trampa”. Aquesta va ser una de les primeres frases que vaig aprendre quan durant la carrera m’explicaven dret civil per primera vegada. El problema de repetir aquesta frase és que sovint la gent pensa que les normes si no s’adapten a les teves necessitats es poden saltar, però després no se n’accepten les conseqüències d’aquest incumpliment.
    De tant en tant però cal saltar-se les normes per denunciar una mala aplicació o una regulació insuficient o poc adaptada a les necessitats.

    El problema és que Facebook té tants usuaris que tot es gestiona a nivell macro, tant per bo com per dolent, i això fa que sovint un mal ús de la eina tingui com a conseqüència la pèrdua de la informació. Cert és que la culpa darrera (perquè així ho diu el “contracte d’ús” de Facebook) és de l’usuari, però també caldria que es personalitzés les mesures donant l’opció a rectificar, enlloc de tallar el grifo i dir: “ho diuen les nostres normes…”.

Respon a Miquel Serrabassa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *