Notes. Temes recurrents. «Off-topic»

Som una petita sèrie d’articles fora de lloc, perduts entre un mar monotemàtic, sense saber exactament on seure enmig de tantes publicacions sobre tecnologia. Ja som aquí, ja, però estem una mica amagats…

Som els apunts que en Miquel ha anat publicant pensant que això era un bloc personal i que, per tant, tenia tot el dret a posar-hi alguna cosa més enllà de les seves opinions sobre internet, mòbils, xarxes socials, tecnologia o el què fos. De fet, sempre ens ha mirat d’una manera diferent: creu que nosaltres som els que donem una mica més de sentit al bloc, els que li donem la personalitat, els que sortim de tant en tant per no avorrir el personal.

I ara nosaltres ens hem aixecat contra la injustícia que suposa sentir-nos tant sols. L’hem assaltat de nit, entre somni i somni, i li hem demanat que ens porti més amics. Que volem passar-nos-ho bé, i som quatre gats. Potser és per això que, ja fa un temps, tenim els companys del Disparant Històries. I que, a més, també tenim aquesta “mini-col·lecció” que ben bé podria dir-se “pre-depre-post-30“. Que, per cert, són amics nostres, però són una mica depriments, la veritat. Ja que hem vingut a demanar-t’ho aquí, Miquel, ens agradaria que els col·legues que ens portes fossin més enrotllats.

Com aquells nens que érem, després d’un control, asseguts a l’aula de quart B tot esperant que la Lourdes arribés a la S. Sempre per ordre alfabètic. Deia el nom, l’alumne aixecava la mà, i li deixava anar la nota, que podia anar seguida d’una brevíssima felicitació (“molt bé, Sílvia”, solia dir) o d’un espetec curosa i llargament assajat fet amb un curt moviment de llengua, però que ressonava pels passadissos i tots sabíem què volia dir. 

Notes. Definitivament, si podem reviure moments com aquest, potser és que encara som joves. Però potser demà ja no.