Bloc, blog, dip: història d’un despropòsit?

El títol d’aquest web ha canviat amb el temps. Un dia es deia “El blog d’en Miquel”. Després el vaig canviar per “El bloc…”. Per coherència, si donava suport a uns premis “blocs” i escrivia l’opció catalanitzada a Nació Digital, al meu bloc personal també. I, malgrat tot, per mi un bloc mai ha estat un blog. I ara ve el DIEC i em dóna la raó. Ja és blog.

Ja fa uns quants dies que ho vaig publicar a Nació Digital: Bloc i bloguer, al DIEC. Però no havia tingut temps encara de canviar-ho aquí. Perquè torni a ser “El blog d’en Miquel”. Perquè de blocs en tinc, però són diferents. I encara sort que, en el seu dia, no em vaig sumar a la recomanació del Termcat, que proposava “dip” (diari interactiu personal), i que sempre em va semblar una mica ridícul, potser perquè jo encara era més jove i esbojarrat…

Potser passarà el mateix amb les piulades i els tuits. O potser Twitter desapareixerà i tornarem a tenir el mateix debat: cal catalanitzar tots els termes que s’utilitzen? En cas de ser així, en quin moment una paraula que té un ús tant determinat i potser fins i tot temporalment limitat té prou importància com per esdevenir un mot del diccionari català? O quin criteri utilitzem per traduir: ens inventem noves paraules (dip)? Canviem les lletres per fer que el terme en anglès es pugui llegir en català (bloc, tuit)? Emprem el terme traduït (piulada o repiulada)?

A títol personal, un blog sempre ha estat això, igual que un tweet o una tablet i un smartphone. I he comprovat que la gent no em demana puntualitzacions o fa brometes, com si que em passa si parlo de tauletes o piulades. Però com que mana la majoria, al final parlaré perquè m’entenguin. El blog ha donat la raó a aquesta estratègia: temps al temps. I haurem de ser flexibles.

2 comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *