Massa. A Google hi tinc massa. Massa confiança, massa informació, i massa eines. I ara, que han decidit que tanquen Google Reader -una de les que, digueu-me tradicional, utilitzava força-, és quan he pensat que potser cal ser molt més curós amb això. Reader no és un servei crític. Però tancarà en menys de quatre mesos. I qui ens assegura que no passarà, per exemple, amb el Calendar?

De fet, em preocupa més el tipus de moviment que el fet en si. O sigui: primer cau Picasa. Es converteix en Google+ Fotos. Ningú fa servir Google+. I enlloc d’anar a fer servir les fotos, la majoria de gent deixa el servei de banda, ja no el necessita i Google+ Fotos té menys opcions que Picasa… I YouTube? Acabarà sent un Google+ Videos? De fet, en els darrers mesos, la interfície sencera de YouTube s’ha anat convertint en una mena de xarxa social. On no he entrat gairebé mai, si arribo a YouTube és per cerques o enllaços a vídeos.

Ara bé, que el Google+ Esdeveniments em posi una cosa al Calendar i no la pugui treure si no informo “No hi aniré” a Google+ encara em va preocupar més. Perquè el Calendar també és una de les eines que faig servir de forma molt important. I que es converteixi en Google+ Agenda, per exemple, i sigui un niu de brossa comparable als Esdeveniments a Facebook seria un problema, i, per tant, em buscaria una altra solució. I, segurament, també acabaria tancant com a Calendar.

Segurament a can Google són molt més llestos i, si ho fan, ja s’encarregaran d’escalonar-ho prou bé com perquè no es noti tant. Però jo, per part meva, crec que començaré a buscar solucions que siguin fàcils de “moure”, el més estàndards possibles i, sempre que pugui, en empreses desvinculades entre elles. Perquè si temps enrere jo mateix deia que Google+ podria ser una eina molt útil si integrava tots els serveis de Google, em referia als serveis tal com són, no a adaptacions incompletes que ja podríem trobar a Facebook.