Dia intens, i més curt. La darrera jornada del Mobile World Congress ha transcorregut amb tranquil.litat i una grata sorpresa: l’edició d’enguany ha batut rècord difícil de superar. 85.000 assistents, un 18% més que l’any passat, que són 12.000 més… I deu mil més dels esperats. Una edició sense massa escarafalls a nivell de dispositius, però amb la presència del fundador de Facebook i la recent notícia de la compra de WhatsApp. Avui, però, ja quedava ben poc d’això. De bon matí, com cadascun dels darrers dies, alarma a les 5:35, passeig amb l’Ausa i en Ter, i tren cap a Barcelona. A l’AVE hi havia l’Enric, amb qui sempre és divertit compartir trajecte. Arribats a Barcelona, he preparat una mica d’anàlisi de comiat pel Canal Digital i ens hem dedicat a passejar-nos per veure amb més calma el què ja havíem vist de passada, en alguns casos, sense pressions a l’agenda. Hem dinat i després, l’altre retrobament, en Quico, amb qui ens hem posat al dia al davant d’un .cat gegant. Darreres passes i nota de premsa amb assistents. Jaqueta, motxil.la, i cap a Sants, on el tren de les 17:25 em torna ara cap a casa. Ara hauré de descansar, i recordar amb calma tot el viscut. Retrobaments, molts, aquests dies. I algun comiat, del MWC, del canvi de rutina provisional, dels viatges cada dia en AVE, de l’alarma de les 5:35, dels apunts escrits des de l’iPad, de parlar tant sovint en anglès. I un “fins l’any que ve”, potser, tot i que en un any poden canviar moltes coses. De moment, a païr tot el què hem vist i sentit per entendre-ho i convertir-ho en arguments, que intentaré explicar en aquest blog quan hagi descansat i no tingui tanta feina acumulada.