De dominis, webs i jutges

El senyor encorbatat escriu, ploma en mà, un domini en un paper. Potser ni sap què vol dir, però algun presumpte tècnic li haurà dit que allò s’havia de tancar i, pobre home, un divendres al migdia tampoc es vol complicar la vida, que és cap de setmana i demà fan Tendido Cero.

El paper li arribarà a algun funcionari, que agafarà el telèfon i farà la ronda de trucades. “Ciérrame esto”. Si ve d’algun entorn judicial se li haurà de fer cas, haurà pensat l’interlocutor. Quinze nivells de tècnics després, algú obrirà el Paint i escriurà una frase a desgana. Guardarà la imatge, obrirà un editor de text i la farà sortir al navegador. “¡Queda muy pegada arriba, macho!”, i li posarà un 3% de marge superior. Amb la pressa, ni s’adonarà que només es veu bé a l’adreça si porta les “www” al davant -sense subdomini? quin friqui ho provarà? Jo. Tancarà l’ordinador i que comenci el “finde”. Uns quants tècnics més faran quelcom semblant redirigint consultes DNS a una IP que els hi hauran dictat. “Un viernes por la tarde, están locos”.

I es quedaran tant amples. Mentrestant, ja hi haurà desenes de còpies del web en subdominis de webs com GitHub (propietat de Microsoft). I canals de Telegram, i grups de WhatsApp, i comptes a les xarxes socials. I tot això sense ni tant sols pensar en tota la màquinaria que han fet moure per… per res. La cultura digital i unes institucions que encara viuen als anys 60. Al senyor encorbatat li imprimiran uns quants tuits on algun “constitucionalista” convenientment tatuat l’aplaudeix i ell se sentirà un heroi de la Pàtria.

Ara ja és a casa. Sense corbata, amb les sabatilles, fa un glop de conyac mentre rellegeix l’ABC.