Mentre veia venir aquell vehicle autònom de cara sense intenció de frenar, el seu primer instint no va ser moure’s: va mirar fixament als ulls de l’home que hi anava assegut. Cabells blancs, força arrugues. Va respirar alleujada i va observar com, quan estaven a molt pocs metres, el cotxe modificava bruscament la seva trajectòria fins anar a encastar-se… Continue reading Els cotxes del futur
Categoria: Pseudoliteratura
Irrealitat virtual
Tems que la teva ànima s’escapi quan algú obri les portes d’aquest casalot vell i brut, malgirbat, que engabiada la reté desposseïda d’una llibertat que anhela. Has observat tantes vegades el mateix sostre, el mateix terra i les mateixes parets que recordaries de memòria les taques d’humitat, la pintura que salta o els marcs corcats de les finestres barrades. El temps… Continue reading Irrealitat virtual
El piano
Uns dits reposen relaxats sobre les tecles blanques i negres. Un moviment suau fa sonar la primera nota, un to dolç esmorteït que fa començar la melodia acompassada i calmada, adagio que et corprèn quan per moments les mans cauen amb més força i el martelleig es deixa sentir rere la fusta marronosa que amaga… Continue reading El piano
Experiments amb les paraules
M’agrada jugar amb les paraules. Intentar combinar-les com mai ho he fet abans, escoltar-les de nou i rellegir-les. Dir-les en veu alta amb diferents entonacions, jugar a moure les comes, a trobar sinònims i rimes. Llàstima que el resultat final sovint sigui maldestre. Però de tot se n’aprèn. Algun dia em llegiré de nou i em farà vergonya.… Continue reading Experiments amb les paraules
La fluïdesa i el llenguatge
“Cel rogent, pluja o vent”, deia el meu avi mirant al cel donant per fet que en aquell clot que era Vic de vent en faria poc. “El rector no se’n recorda de quan era vicari”, havia sentit dir a la meva àvia, de “Campdevano” on mai vaig sentir dir-li la “L” final. Vivien a… Continue reading La fluïdesa i el llenguatge
Des del futur
Passaren els anys, i la Terra seguia essent el planeta blau, i verd, que es veia des d’arreu de la galàxia. Després de tants segles de pensament il·lustrat, hom ni tant sols recorda els inicis de la societat, aquells dos milers d’anys en què, gairebé com a simis, ens barallàvem entre nosaltres per diners i poder.… Continue reading Des del futur
Un món millor
L’UX-202 i la M1200 que li havien regalat a l’Àngel el mateix dia que va néixer ara fa 152 anys es miren. No han de dir-se res, ho han notat: el ritme cardíac s’ha aturat definitivament, la temperatura del seu cos comença a baixar. Plorarien, si tinguessin glàndules lacrimals, però per algun motiu els seus dissenyadors no… Continue reading Un món millor
La màgia de la comunicació
Perdona… si, si, parlo amb tu. Perdona, és que voldria explicar-te… no, no, no he pas vingut a vendre’t res, només a explicar-te… sí, ja ho sé, que no tens temps, que el metro sortirà… vaja, va ple. Així doncs, tens dos minuts? Et faré companyia mentre esperes el següent. T’has parat mai a pensar en… Continue reading La màgia de la comunicació
Encara soc jo
Us parlaré de ja fa molts anys. Vaja, del que per mi és una eternitat. Jo duia una bata, de color verd -o blau, potser- i estava assegut cap al mig d’una aula de parets verdes -o potser blanques-, presidides per una gran pissarra en un altell de fusta, d’aquells que quan els trepitjaves feies retronar tota… Continue reading Encara soc jo
Història d’un tuit qualsevol
Dues paraules, “vot electrònic”. Caçades, al vol, convertides en un pensament. “Vot electrònic”. Ahà! En Miquel va aixecar el cap, va somriure lleugerament i va agafar el mòbil. Va buscar el requadre blau cel amb l’ocellet, el va tocar amb el dit i va començar a escriure. “Vot electrònic”. I un hashtag. Un de massa llarg, va pensar… Continue reading Història d’un tuit qualsevol